A la part basal, també a les solanes i al vessant oriental domina la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum). Al vessant occidental, de caràcter més fresc i continental, l'estatge basal està ocupat pel carrascar (Quercetum rotundifoliae).

A la zona més elevada, la vegetació potencial és el carrascar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum).

L'estatge submediterrani, bàsicament, està format per pinedes de pinassa (Violo-Quercetum faginae pinetosum salzmanni) i de pi roig amb boixerola (Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae); i als indrets més alterats trobem boixedes (Violo-Quercetum faginae buxetosum) i altres. Als llocs més humits dels estatges superiors, al sud del massís, hi ha fagedes (Primulo-Fagetum) i teixedes (Saniculo-Taxetum), comunitats relictes d'altres èpoques més humides i fredes.

Les carenes, sotmeses a forts vents durant bona part de l'any, presenten espècies característiques de l'alta muntanya mediterrània, amb comunitats pròpies de les muntanyes meridionals catalanes com la brolla d'eriçó i antil.lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) i el gramenet d'anyol i festuca (Conopodio-Festucetum gautieri).

La vegetació rupícola, és molt típica del massís i té un notable interès : el Jasonio-Linarietum cadevallii als solells, l'Hieracio-Salicetum tarraconensis a les obagues i l'Antirrhinetum pertegasii de les baumes ombrívoles. Dins d'aquesta vegetació rupícola destaquen notables endemismes com el salze de cingle (Salix tarraconensis), Antirrhinum pertegasii subsp. pertegasii, Brassica repanda dertosensis, Armenia fontqueri, Saxifraga longifolia, Erodium celtibericum, Knautia rupicola, ...

Altres espècies vegetals destaquen per la seva raresa, com el Prunus propostrata, Brimeura fontqueri, Dryopteris submontana, ... o per aspectes fitogeogràfics : Polygala calcarea, Gymnocarpium robertiarum, Primula vulgaris, Nepeta tuberosa, ...

Els ambients humits presenten algunes espècies relictuals com per exemple, la viola d'aigua (Pinguicola dertosensis), endemisme del massís i que es localitza als degotalls calcaris.

Especial interès tenen les fagedes d'aquestes muntanyes, que són de les més meridionals d'Europa, i que s'han protegit de manera especial a través de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.